EXPERIÈCIES TIC A L'AULA.

Hello TILCers!!

Aquesta setmana us faré un breu comentari sobre les experiències TIC i TILC a l'aula.

Abans de començar faré un incís, per si algú s'ha incorporat recentment, sobre el concepte de TIC. Les sigles TIC fan referència a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Per altra banda, les sigles TAC fan referència a les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement. Veient aquesta primera aproximació a aquests dos conceptes ja podem intuir que, més o menys, es poden referir al mateix, però en contextos diferents (Font: http://xeniacastellana3.blogspot.com.es/2012/10/que-son-les-tic-i-les-tac_6.html).

Les principals raons que ens porten a introduir a l'aula aquest tipus de recursos tecnològics són: l'augment de la motivació de l'alumnat, la compressió i el maneig d'aquest tipus d'eines per part de l'alumnat i, en conseqüència, l'augment del rendiment estudiantil.

Com veiem, no es tracta solament d'aplicar la tecnologia a un mètode docent, sinó de canviar els mètodes per aconseguir una major eficàcia. Tal vegada molts de vosaltres us sentiu poc inclinats a aquestes noves incorporacions. Quantes vegades no hem sentit coses com aquesta "en els meus temps sabíem més que els de ara", "treballàvem més" o "ara tot és jauja". La veritat és que aquestes afirmacions són fal·làcies. Per descomptat el procés docència-ensenyament té una part en la qual la memòria juga un paper fonamental, per tant els vells mètodes d'aprenentatge per repetició són vàlids en qualsevol època. Però, no hem de ser ignorants que les societats canvien i per tant també les seves necessitats. Per això hem d'ensenyar als nostres alumnes a saber donar resposta a aquestes noves necessitats, i ja no només des d'un punt de vista retroactiu (que apliquin l'après), sinó proactiu (que utilitzin l'après per crear les seves pròpies eines).

Aquesta activitat creadora, si ho pensem detingudament, tampoc és pròpia dels temps actuals. L'única cosa que ha canviat és la raó de perquè es realitzen. Antigament els nens eren molt desperts i imaginatius ja que la falta de recursos els obligava a innovar per respondre a les exigències estudiantils. Ara també es veuen obligats a ser creatius ja que la superabundància de recursos homogeneïtza a la massa estudiantil i és més difícil destacar. No es tracta de què és el que saps, sinó de què pots aportar.