jueves, 15 de diciembre de 2016


CONÓCETE A TI MISMO






El caso de Diego, el niño de 11 años que se suicidó en octubre, volvió a poner en la agenda política, gracias a la lucha de sus padres, el tema del acoso escolar. Según un estudio de Save the Children, con preguntas a 21.500 estudiantes de entre 12 y 16 años, uno de cada diez alumnos asegura ser víctima de acoso escolar y un 22,6% afirma ser blanco de insultos frecuentes. A continuación, cuatro víctimas de varias generaciones nos cuentan su caso y nos explican cómo lograron salir adelante.
Yaiza. 14 años, acosada a los 7




  "Lo mío comenzó en primaria, cuando tenía 7 años y cambié de colegio. Yo me comportaba normal, como lo había hecho siempre, pero un grupo de compañeras me tomó manía. Daba igual el lugar, ya fuese en el aula, en el patio o en los vestuarios del colegio, porque en todos ellos me arrinconaban y me insultaban: que si olía mal, que si era fea, que si no sabía vestir...
De tantas veces que me lo dijeron, me costó mucho convencerme de que no era así, incluso hasta un tiempo después de que dejaran de acosarme. Este es uno de los grandes problemas del acoso, y es que cuesta mucho trabajo recuperarse. En mi caso, he superado las secuelas más graves, pero en ocasiones todavía me pongo nerviosa al recordar todo aquello. Para mí es como una herida que aún está cicatrizando y que duele un poco al tocarla.
Tras los insultos, el acoso pasó a ser más físico: me robaban el desayuno y llegaron a lanzarme un pupitre. Por ejemplo, hubo un día en el que mis compañeras, después de clase de gimnasia, empezaron a lanzarme papel higiénico mojado. Me escondí en un baño, pero ellas me lo siguieron lanzando por encima de la puerta. En aquellas ocasiones me quedaba quieta, no sabía cómo reaccionar. Además, no me atrevía a decírselo a nadie por sus amenazas: 'Como se lo digas a alguien, sufrirás el doble', me decían. Así que mis padres no se enteraron hasta que mis primas se lo contaron.
En mi caso, logré superarlo al cambiar de colegio y al coincidir con una tutora que estaba muy involucrada en la lucha contra el acoso escolar. Ella nos habló abiertamente del problema y decidí contárselo. El hecho de haber tenido una profesora sensible fue decisivo en mi caso y por eso creo que es importante que los profesores estén bien preparados".
Isaac (nombre ficticio). 22 años, acosado de los 3 a los 17
"A mí me acosaron desde los 3 hasta los 17 años. Da igual que haya pasado por colegios públicos y privados: toda mi vida escolar ha estado vinculada con el acoso. Al principio, cuando era más pequeño, otros niños me hacían vacío y me prohibían jugar con ellos. Es increíble cómo, desde tan pequeños, podemos albergar sentimientos tan crueles. Luego, más adelante, durante mi paso por un internado, de los 11 a los 15 años, otros niños se metían en mi habitación y me golpeaban por las noches.
Creo que la tomaban conmigo por ser muy introvertido. Siempre he sido una persona solitaria y me costaba mucho centrarme en los estudios. Aunque creo que también ha tenido que ver el hecho de ser centroamericano. Llegué a España cuando era muy pequeño, pero creo que el acoso contra mí tuvo un ingrediente racista.
Por ser una persona tan introvertida, me costó mucho exteriorizar todo lo que me estaba ocurriendo. Incluso, en un intento por integrarme, llegué a convertirme en acosador. Eso duró una temporada, hasta que me di cuenta de que ese camino no llevaba a ningún lado. Así que yo lo superé gracias a un ejercicio de resistencia pura y dura.
Ahora colaboro en una asociación llamada NACE (No al Acoso Escolar, info@noalacoso.org) y aconsejo a las víctimas que lo hablen con alguien. Es probable que, de haberlo exteriorizado, yo lo hubiese atajado antes. Pero no lo hice. De hecho, llevo acudiendo a terapia psicológica desde los seis años, y no se lo comuniqué a mi terapeuta hasta hace un par de años, cuando me vi con confianza para hacerlo. Y eso que ahora tengo 22 años".
Marián Campello. 29 años, acosada en el colegio




Efe
"Empecé a sufrir acoso escolar hace 17 años, cuando el bullying no tenía ni nombre. Para referirme a ello, entonces, decía que en mi colegio de Elche se metían conmigo y me pegaban. Eso es lo que empezó a ocurrir cuando me puse del lado de otros niños que sufrían acoso. Desde entonces los acosadores la tomaron conmigo: empezaron con collejas en el pasillo y luego me esperaban fuera del colegio para golpearme.
En mi caso lo verbalicé con rapidez y se lo dije a mis profesores, pero no le dieron mucha importancia. También lo hablé con mis padres, quienes insistieron ante los profesores, aunque sin resultados. Mis padres hablaron incluso con los padres de mis acosadores, lo que tampoco sirvió. Por desgracia, las cosas no mejoraron hasta que me cambiaron de clase. Pero, aunque no consiguieron enderezar las cosas, mis padres se convirtieron en mi sostén principal y me apoyaron mucho.
Ahora la gente es más consciente de la lacra que supone el acoso escolar, por lo que quiero creer que hoy en día los profesores se lo tomarían más en serio y que actuarían mejor ante una denuncia como la mía. También hay algunos programas de mediación en los instituos que pueden servir de apoyo para quienes lo pasan mal. Por suerte, el acoso escolar cada vez se encuentra menos normalizado.
Desde que terminé el colegio casi no había vuelto a hablar de esto. Pero hace unas semanas decidí hacer pública mi historia en una sesión sobre acoso escolar en las Cortes Valencianas, donde soy diputada. Espero que mi historia sirva para que las víctimas sepan que no están solas".
Luis Luque. 43 años, acosado de los 8 a los 15 años




Foto de perfil en Twitter
"En mi caso hubo insultos, pintadas en el pupitre, amenazas y algunos empujones. La mayoría, con una motivación homófoba. Esto demuestra que el acoso escolar no es solo cosa de niños, sino que muchas veces volcamos en ellos nuestros prejuicios, nuestros odios, nuestros miedos y nuestros fracasos. De alguna manera, hemos hecho que ellos se empapen de nuestro miedo a la diferencia.
Necesitamos una reflexión generalizada para que padres, profesores y alumnos tomen conciencia de la importancia del problema. Por fortuna, desde los 8 a los 15 años, cuando fui víctima de acoso, no sufrí las terribles agresiones físicas que a menudo saltan a las noticias. Pero deberíamos ser muy conscientes de que el abuso también está en aquellos insultos y en aquellas pintadas, que pueden hacer mucho daño a las víctimas.
También deberíamos volcarnos en que los alumnos sepan reaccionar ante el acoso. De igual manera en que yo fui víctima de acoso, también fui testigo de cómo acosaban a otros compañeros. Y entonces no reaccioné de ninguna manera, me limité a contemplarlo. Durante todo este tiempo, hemos estado muy paralizados ante el acoso escolar, y es hora de que aprendamos a reaccionar. Como víctima, yo no manifesté el problema ante ningún adulto porque me daba vergüenza, pero ahora quienes sufren acoso deberían tener claro las herramientas para superarlo.
Ahora soy director de teatro y estoy dirigiendo El pequeño pony, una obra sobre acoso escolar que escribió Paco Bezerra basándose en una historia real ocurrida en Estados Unidos. En 2014, un niño de nueve años empezó a sufrir bullying por llevar una mochila de la serie animada Mi pequeño pony. La dirección del centro no encontró otra solución más que pedir al niño que dejara de llevar la mochila porque era un detonante de acoso. La obra trata sobre aquel caso y, debido a mi pasado, es una de las obras más personales que he dirigido hasta ahora".

¿Qué piensas sobre estas noticias? Deja algún comentario. Tu opinión nos importa mucho ^.^ 

Primero se llevaron a los judíos, pero como yo no era judío, no me importó. Después se llevaron a los comunistas, pero como yo no era comunista, tampoco me importó. Luego se llevaron a los obreros, pero como yo no era obrero tampoco me importó.

Más tarde se llevaron a los intelectuales, pero como yo no era intelectual, tampoco me importó. Después siguieron con los curas, pero como yo no era cura, tampoco me importó. Ahora vienen a por mí, pero ya es demasiado tarde.                                                                  (Bertolt Brecht)

miércoles, 28 de enero de 2015

EXPERIÈCIES TIC A L'AULA.


Hello TILCers!!

Aquesta setmana us faré un breu comentari sobre les experiències TIC i TILC a l'aula.
Abans de començar faré un incís, per si algú s'ha incorporat recentment, sobre el concepte de TIC. Les sigles TIC fan referència a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Per altra banda, les sigles TAC fan referència a les Tecnologies per a l’Aprenentatge i el Coneixement. Veient aquesta primera aproximació a aquests dos conceptes ja podem intuir que, més o menys, es poden referir al mateix, però en contextos diferents (Font: http://xeniacastellana3.blogspot.com.es/2012/10/que-son-les-tic-i-les-tac_6.html).
Les principals raons que ens porten a introduir a l'aula aquest tipus de recursos tecnològics són: l'augment de la motivació de l'alumnat, la compressió i el maneig d'aquest tipus d'eines per part de l'alumnat i, en conseqüència, l'augment del rendiment estudiantil.
Com veiem, no es tracta solament d'aplicar la tecnologia a un mètode docent, sinó de canviar els mètodes per aconseguir una major eficàcia. Tal vegada molts de vosaltres us sentiu poc inclinats a aquestes noves incorporacions. Quantes vegades no hem sentit coses com aquesta "en els meus temps sabíem més que els de ara", "treballàvem més" o "ara tot és jauja". La veritat és que aquestes afirmacions són fal·làcies. Per descomptat el procés docència-ensenyament té una part en la qual la memòria juga un paper fonamental, per tant els vells mètodes d'aprenentatge per repetició són vàlids en qualsevol època. Però, no hem de ser ignorants que les societats canvien i per tant també les seves necessitats. Per això hem d'ensenyar als nostres alumnes a saber donar resposta a aquestes noves necessitats, i ja no només des d'un punt de vista retroactiu (que apliquin l'après), sinó proactiu (que utilitzin l'après per crear les seves pròpies eines).

Aquesta activitat creadora, si ho pensem detingudament, tampoc és pròpia dels temps actuals. L'única cosa que ha canviat és la raó de perquè es realitzen. Antigament els nens eren molt desperts i imaginatius ja que la falta de recursos els obligava a innovar per respondre a les exigències estudiantils. Ara també es veuen obligats a ser creatius ja que la superabundància de recursos homogeneïtza a la massa estudiantil i és més difícil destacar. No es tracta de què és el que saps, sinó de què pots aportar.

lunes, 19 de enero de 2015

MAQUINÀRIA TIC

Hellow TILCers!
aquí estic una altra vegada per parlar-vos sobre els suports tecnològics que ens ofereixen la incorporació de les TIC en classe.
Les dotacions tecnològiques que s'estan fent a nivell institucional pretenen que l'escola incorpori els avanços d'avui. Les tauletes tactils, pissarres digitals, els materials interactius constitueixen una font de recursos didàctics que doten d'un component motivacional afegit a les activitats escolars, afavorint l'atenció a la diversitat. Aquestes noves eines, les *Tablets, milloren l'aprenentatge i afavoreixen la realització d'activitats cooperatives, permeten el desenvolupament d'habilitats cognitives, així com l'adquisició de les competències bàsiques digitals.
Els avantatges més significatius que presenta la tauleta tàctil són les següents:

Amb l'ús de la tauleta augmenten les interaccionis professorat – alumnat, millora el clima d'aula, i s'incrementa la motivació cap a l'aprenentatge dels estudiants. Aquests factors són claus per a la millora de l'aprenentatge així com per als resultats acadèmics.
La tauleta resulta ser un instrument que contribueix al canvi i a la modificació de metodologies a l'aula: presentació immediata de la informació, font inesgotable d'informació multimèdia i interactiva, i facilita la relació dels continguts curriculars amb la realitat. 
L'ús de la tauleta permet introduir una major flexibilitat a l'aula i afavorir l'aprenentatge personalitzat. Aquest recurs resulta beneficiós per a tots els alumnes i especialment per a aquell alumnat amb majors dificultats d'aprenentatge. Per a aquest col·lectiu la utilització de la tauleta és també un factor important de motivació. 
Amb la tauleta captem l'atenció de l'alumne, afavorim la motivació en la comprensió dels temes, millora la memòria visual,…
Per explicar-vos l'ús de la pissarra digital, he pensat que seria molt tediós escriure una relació sobre el seu ús, avantatges i desavantatges, així que us deixo un vídeo que he trobat en youtube, on els seus usuaris directes, els nens, ens expliquen sobre el seu ús i les seves propietats "màgiques".

Quan parlem de TICS (Tecnologies d'Informació i Comunicació) una de les qüestions que més li preocupen als docents és com implementar-les a l'aula per millorar el seu procés d'ensenyament.

Entre les opinions  que he llegit, he identificat patrons comuns molt interessants, la qual cosa m' ha portat a estructurar aquesta entrada de la següent manera:

# Planificació en l'ús de les Tics

Igual que la planificació és una part essencial de l'èxit d'un estudiant, per incorporar un nou canvi al procés d'ensenyament es requereix planificar l'ús de les Tics consciençosament. Per integrar les Tics a l'aula necessitem generar una planificació estratègica que vinculi continguts i transversalitze per aconseguir aprenentatges significatius

#2 Adaptació Progressiva:

Un dels errors més comunes a l'hora d'implantar les Tics és voler dur a terme un canvi radical. Passar de gens a tot de la nit al dia. Per contra, els experts recomanen realitzar un canvi progressiu per minimitzar els possibles efectes negatius que vagin sorgint en el procés

#3 Llibertat per a l'Alumne:

En l'aprenentatge modern no tenen cabuda les tècniques d'ensenyament tradicionals, en les quals l'alumne es limita a escoltar i prendre notes. A l'aula moderna, l'alumne es converteix en protagonista i el docent serveix de guia o referent en un procés de “auto aprenentatge”.

#4 Formació del Professorat en l'ús de les Tics:

Un altre dels consells més repetits entre els experts per a l'ús de les Tics a l'aula és la necessitat de formació del professorat. Els docents han de ser els primers a usar les tecnologies i deuen dominar-les totalment abans d'incorporar-les al seu procés d'ensenyament.

#5 Les Tics són el Mitjà i no la Fi:

Finalment, els experts coincideixen que no cal tornar-se boig amb l'ús de les Tics. Aquestes no són més que una eina més a la disposició del docent per arribar al seu objectiu final: formar a l'alumne.



Espere que us hagi agradat l'entrada. Com sempre si teniu dubtes o subgerències podeu fer els comentaris que vulgau. 

Adeu siau!! fins una altra!!

miércoles, 14 de enero de 2015

APRENENTATGE A INTERNET

Hellow TILCers!!

Disculpeu la tardança d'aquesta entrada però és que no m'havia recuperat encara de les festes i m'he topat amb els exàmens de gener. Gràcies Bolonya!! :S

Ja vam veure en dies anteriors l'ús particular de webs educatives com a eines per al treball en classe. Avui farem una breu reflexió sobre l'aprenentatge en Internet a través de l'ús de plataformes educatives (LSM, Learning Management System). A diferència d'una web normal de contingut educatiu, una plataforma educativa està formada per una sèrie d'elements com per exemple: fòrums, tutories, materials didàctics i anuncis, aparts referits a gestió administrativa com ara la matrícula, horaris, etc.
Com veiem és na eina molt completa que facilita l'aprenentatge a distància, o com es diu ara "on-line".

El que farem avui és tractar els diferents recursos d'Internet per crear els nostres propis recursos didàctics, xulo eh??


Verem quatre dels principals recursos:

1.- WebquestEs tracta d'una activitat en què els alumnes, a més de cercar informació, han d'investigar i transformar-la a través del que troben a la web.

Arran de tot l'ocorregut a França sobre els atemptats terroristes, he pensat a recomanar-vos, com a professionals, aquesta Webquest per la qual els vostres alumnes no solament coneixeran organitzacions o personatges importants que lluiten cada dia per la pau i la tolerància, sinò que també dóna peu a generar un debat, tant personal com a l'aula, sobre què valors de màxima importància són transgredits avui dia i de quines diferents maneres es fa.
Aquesta webquest es titula Premis nobel de la Pau. Té, como totes les webquests,  una estructura perfectament definida, per la qual cosa és molt senzill i intuïtiu per als alumnes comprendre què han de fer, com ho han de fer i què s'espera que aprenguin amb això.
Aquesta webquest gira entorn a la utopia. Al meu entendre és un enfocament totalment realista sobre la pau i la toleràcia. A través de la utopia els alumnes entenen que la "pau mundial" és un concepte totalmente irrealitzable però, al mateix temps, es configura com una situació ideal a la qual es tracta d'arribar. Per això els alumnes estudien com a exemple les entitats i persones de reconeixement internacional que lluiten per aquest ideal, interioritzant els valors de tolerància, respecte, no violència, etc.

Pot ser, com hem aprés al curs, que cap de les webquest que hageu cercat es adeqüe a la vostra classe, no patiu, ací us deixe un enllaç on podeu crear la vostra pròpia webquest: http://www.edutic.ua.es/crea-tu-wq/  Es tracta d'un procés molt senzill de 6 pasos totalment guiats (en castellà) on podreu desenvolupar tot tipus de tasques, recerques, etc. El límit és la nostra imaginació!


2.- La cacera del tresor. Amb aquest atractiu nom, aquest model proposa una sèrie de preguntes als alumnes i els dóna les URLs per a poder aconseguir les respostes a Internet. Per finalitzar la tasca, es planteja una última pregunta, que els alumnes han d´intentar resoldre en grup, a partir de la informació de les qüestions plantejades anteriorment, fer-los reflexionar per aconseguir una resposta en comú.
La cacera del tresor té un enfocament didàctic diferent a la webquest. És més concret, s'utilitza per tractar un tema en particular a manera de joc.

Continuant sobre la mateixa línia d'argumentació pel que fa a les webquest, he pensat que seria bé mostrar-vos un exemple de cacera del tresor com a complement per exemple d'una possible unitat didàctica sobre "Què està passant?" referent a la política internacional. Els nostres alumnes podran contrastar la informació obtinguda en la cacera del tresor amb la informació i comentaris que adquireixin a través de mitjans televisius, ràdio, o la gent que tinguin més propera, i així ensenyar-los al fet que han de tenir un pensament crític amb el que escolten i veuen. Així dons tenim la cacera del tresor de l'Islam

Si tampoc has trobat cap cacera que et vinga bé, pots crear la teua pròpia. Aleshores recomanem Google Sites per fer-la.

3.- Blogs: pense que a aquestes altures de la pel·lícula no cal explicar què és un blog i per a qué serveix, però sí farem referència a la seua aplicabilitat didàctica a les aules.

Ací os deixe una presentació de la nostra "desconeguda" professora Rosabel on explica molt clarament les possibilitat educatives del blogs a l'aula. Si teniu dubtes podeu fer COMENTARIS (una altra utopia hehe).

4.- VIQUI o WIKI ("la caixa de pandora" de tot alumne :P)  Qui no ha buscat alguna vegada alguna cosa en la viquipedia? És un ganivet de doble tall, al meu entendre. D'una banda, s'elabora de forma col·laborativa per una comunitat d'usuaris no limitada, és a dir, qualsevol persona pot escriure un article sobre el tema que vulgui, o modificar el que està ja escrit per altres usuaris, fet que ens dóna una quantitat d'informació enorme. D'altra banda, encara que en aquest tipus de plataforma es realitzen filtres de contingut, de vegades la informació no arriba a ser totalment correcta o específica i això ens pot induir a error en els nostres treballs. 

No obstant això, es configura com una útil eina ja que ens permeten realitzar activitats que poden estar adaptades al nivell educatiu dels alumnes i afavoreixen la comunicació entre ells, els professors, i les famílies.
A més podem crear una wiki nosaltres mateixos, per a deprés utilitzarla a classe. La que recomanem és Wikispaces (està en anglès però això no és cap problema, oi??)

Bé fins a aquí la relació d'avui. Espero que us hagi agradat i, com sempre, suggerir-vos que em comenteu les vostres experiències amb aquest tipus d'eines informàtiques a la web, per enriquir aquest humil blog.

Gràcies per llegir-me. Una cordial salutació i fins a aviat! XD


domingo, 28 de diciembre de 2014

Hola a tots!

Aquesta entrada és per desitjar-vos un feliç 2015. Com la vida s'ha posat molt dura, i de vegades pareix que tot el que fem no té sentit o finalitat, ací us deixi un conte de Jorge Bucay per donar-vos un missatge de valor, coratge i voluntat per al 2015. Mai t'allunyes dels teus objectius, malgrat et diguen que no pots! No perdeu l'esperança! ;) que sigueu molt feliços en la vostra lluita anomenada vida!



EDUCACIÓ A LA WEB

Hellow TILCers!

Aquí estic de nou per oferir-vos unes altres de les sessions sobre el tractament integrat de llengua i continguts. Avui fa un temps horrible aquí així que és el dia ideal per bussejar una mica per Internet i d'això tracta aquesta entrada. A partir d'unes webs donades i també de la meva pròpia cerca, he trobat unes webs sobre educació molt interessants (almenys per la meva) tant per a primària com para estudiants de secundària.

Les pàgines web que he destacat són:


  • ALEXANDRIA, biblioteca de recursos digitals per a l’aula.(http://alexandria.xtec.cat/). En aquesta pàgina podem trobar biblioteca de cursos Moodle dirigits a alumnes de secundària. A manera de "xarxa social" podem trobar, aportar o preguntar sobre les diferents àrees d'educació que s'imparteixen en la ESO: llengua i literatura catalanes, geografia, matemàtiques, ciències socials, etc.
  • Informática educativa (http://ieduca.caib.es/). La pàgina es divideix en tres seccions. La secció central ens mostra notícies relacionades amb el món de l'educació, tant notícies que ofereixen recursos digitals, com unes altres en referència a la política d'educació del govern. 
  • Françaventure (http://www.edu365.cat/eso/muds/frances/francaventure/francaventure/). Françaventure és un conjunt de material interactiu per al professorat i l’alumnat de francès. Es tracta d’un material multimèdia que es pot utilitzar a classe o de manera autònoma. Els continguts estan separats per nivells. La mateixa pàgina ens presenta una anàlisi del seu contingut i estructuració, per això no m’estendré més a la seua descripció.
  • Club Super 3 (http://www.super3.cat). Aquesta pàgina està dirigida a adolescents i nens en edat escolar. L'he escollida perquè sens dubte la televisió i, actualment, Internet és una font insubstituïble d'aprenentatge lingüístic. La pàgina recull totes les sèries i dibuixos que són retransmesos pel canal TV3.
  • Sessions d’educació física (http://www.xtec.cat/~mescoi/). Es tracta d'una web creada per Montse Escoi (CEIP Francesc Burniol) i Josep Antoni Sánchez (IES Jaume Almera) en la qual pots compartir i descarregar activitats físiques per realitzar-les a la classe de gimnàstica.

Òbviament aquestes cinc pàgines web són un petitíssim exemple dels recursos educatius que podem trobar en Internet. L'abundància d'informació ens obliga a un atent exercici de selecció atenent als nostres objectius inicials.
La meva selecció es basa en la diversitat educacional, és a dir, es pot aprendre de moltes formes: acudint a una base de dades com la web, Alexandria, a través de dibuixos o sèries com ens ofereix la web de Club Super 3, compartint experiències com les sessions d'educació física. 
Com podem observar i concloure avui dia l'educació no es limita a un llibre de text, un aula o un professor. Hem d'ensenyar als nostres alumnes que l'aprenentatge és tan divers com a tipus de persones existeix al món. Les webs mostrades són un clar exemple d'això. Aquestes webs han estat creades per persones que, en major o menor mesura, ens han ofert valuosos recursos per renovar i millorar el procés ensenyament/aprenentatge.
Per a més infomació sobre webs educatives ací us deixe uns dels portals més importants de l'educació en català/valencià:


Aquí m'acomiado, espero que us hagi agradat!

Una salutació!

Bones festes i feliç 2015!


domingo, 14 de diciembre de 2014

PETITA REFLEXIÓ PERSONAL SOBRE EL M-LEARNING

Hellow TILCers!

Ací vos deixe una petita reflexió personal sobre el m-learning (l'aprenentatge amb dispositus mòbils, tabletes, etc) És un tema que encara pot generar controversia, per això m'agradaria que aportàseu les vostres opinions també, Ànim que és interresant :P

Des de fa alguns anys, hem vist com els avanços tecnològics han introduït diversos dispositius que manegen informació digital i que al mateix temps, faciliten la mobilitat de l'usuari. Si, a més, considerem l'evolució de les xarxes sense fils, és fàcil entendre com els mòbils han cobrat enorme importància a l'educació.

Els dispositius mòbils s'han convertit en eines comunes, que ofereixen una àmplia gamma d'efectes que poden incloure l'ensenyament i l'aprenentatge, per tant els estudiants són capaços de contribuir més activament al desenvolupament d'innovadors usos educatius de la tecnologia, ja que ells s'entrellacen amb altres aspectes de les seves vides en l'aprenentatge espontani, l'ensenyament de
pràctiques i la intersecció amb la vida quotidiana.

Hem d'estar atents per aprofitar aquests mitjans i trobar més informació sobre les formes d'utilitzar les tecnologies i les metodologies d'ensenyament – aprenentatge mòbil, centrant-nos en les necessitats particulars de la societat volàtil que ens condueix a una nova tendència educativa.

El MLearning és una realitat que pot ampliar el temps potencial del que disposen els estudiants. A més, dóna la possibilitat d'usar-ho en ambients integrats d'elearning o com un ambient aïllat d'aprenentatge.

La connexió intermitent a Internet (o a una Intranet) que es té en xarxes sense fils (pel seu cost, o pel seu abast), la poca capacitat d'emmagatzematge i el desplegament limitat que s'obté en les pantalles són les tres limitacions més importants de les MLearning en relació amb el seu ús en els processos aprenentatge.

Tenir clares les limitacions dels Dissenys instruccionals i oportunitats són la base per a la construcció d'aplicacions de MLearning que realment brindin un valor agregat als estudiants i professors en els seus processos d'ensenyament i aprenentatge.


Una gran salutació ^^
Fins aviat!